D’haver pogut triar-la i dissenyar-la per ells mateixos, difícilment els espanyols i els francesos haguessin pogut, si més no imaginar, una frontera natural per separar tots dos països tan bonica, diversa, espectacular i màgica com els Pirineus.

 

Un entorn natural únic per la seva bellesa i diversitat

La senzilla raó de nomenar “els Pirineus” és fer referència a una bellíssima cadena muntanyenca de més de 450 quilòmetres que s’estén des del mar Cantàbric al Mediterrani. Una meravella de la natura on els grans protagonistes són els rius, les valls i una increïble i gairebé inigualable diversitat tant de fauna com de flora.

En el seu conjunt, els Pirineus configuren una meravellós puzzle paisatgístic format per peces molt diferents. I fent un zoom sobre cadascuna d’aquestes petites peces, que serien els diferents territoris que conformen la gran muntanya, podem trobar al seu torn una infinitat d’animals, plantes i flors, algunes d’elles espècies autòctones.

Una part de la fauna dels Pirineus, on viuen en llibertat des del voltor lleonat a l’àguila reial, passant per l’isard o guisard i l’ermini, està considerada una espècie protegida, ja que la seva presència en llibertat és ja una autèntica estranyesa.

Amb aquests antecedents, és exagerat afirmar que els Pirineus són una autèntic museu faunístic totalment real, natural i vivent? La veritat és que no, per res. Fins hi tot pot ser que ens quedem curts.

Hem parlat d’una fauna molt rica i variada dels Pirineus, però la veritat és que la flora no es queda enrere. Pels amants de les dades podem dir que als Pirineus existeixen unes 160 espècies endèmiques (no creixen en cap altre lloc de la Terra) d’un total d’aproximadament 4.500 espècies diferents.

Dins de l’amalgama de flors silvestres que podem trobar per tot el Pirineu destaca especialment la flor de neu, abundant a la part aragonesa, encara que també pot veure’s al Pirineu Català.

Però això és només estadística, possiblement el veritable i més pur valor es troba a la catifa multicolor natural que conformen totes aquestes espècies, regalant-nos un espectacle sublim en forma de valls i cims de somni.

Prado Pirineo

 

Als Pirineus no s’oblida el llegat, les tradicions i cultura dels nostres avantpassats

Però els Pirineus no destaquen únicament per la seva  natura. Als seus pobles de passat medieval, alguns d’ells amb un patrimoni arquitectònic pel qual sembla no haver passat els segles, es segueixen conservant tradicions, festes populars i fins a oficis ja gairebé desapareguts, com la ramaderia transhumant.

La cultura tradicional és un qüestió inseparable de les valls pirinenques, on podem contemplar activitats artesanals antiquíssimes, com l’art d’esculpir xocolata per Pasqua i on encara es celebren amb entusiasme festes i costums tradicionals: el Tió de Nadal (ritual familiar al costat de la xemeneia), La Morisma (una trobada entre moros i cristians) o el Carnestoltes de Bellver de Cerdanya.