Les imponents serralades que configuren els Pirineus abasten tres països diferents: França, Andorra i Espanya i, dins d’aquest últim, dues comunitats autònomes, Aragó i Catalunya. En la immensitat dels Pirineus, independentment del país o regió on ens trobem, ens topem amb una infinitat de pobles que, com si fossin extrets d’un paisatge bucòlic, es fonen amb la natura de manera que de vegades resulta difícil establir una frontera real entre el nucli habitat i la natura silvestre.

Seleccionar alguns dels pobles del Pirineu per tractar-los amb més atenció en un article és una labor sempre complicada i en certa manera injusta, ja que, inevitablement, sempre deixem sense nomenar poblacions que, per la seva bellesa, mereixerien també ser citades i, sobretot, visitades.

En aquesta ocasió, hem volgut establir un criteri geogràfic molt clar: el pertànyer al Pirineu aragonès, francès, andorrà i català. D’aquesta manera, hem escollit un poble de cada zona especialment destacable pel seu valor patrimonial, natural o el seu encant especial.

 

Mirepoix, la capital amb encant del seu mateix nom

Mirepoix pertany a la regió francesa coneguda com Llenguadoc-Rosselló al districte de Pamiers i el cantó del Mirepoix, d’on és capital. Amb una superfície que no arriba als 50 km2 i poc més de 3.000 habitants, aquesta localitat emmurallada destaca per conservar pràcticament intacte el seu aspecte medieval.

I dins d’aquest context que evoca als últims anys del s. XIII, quan va ser reconstruïda, destaca molt especialment la Plaça dels Porxos i la seva catedral d’estil romànic tardà i gòtic meridional.

Què té d’especialment captivador Mirepoix? Moltes coses, però potser destaca pel seu ordre i racionalitat en contraposició a altres zones rurals dels Pirineus més anàrquiques. Un exemple clarificador és l’accés a la muralla, conegut com a d’Aval, construït exclusivament amb pedres apilades.

mirepoix

 

Ansó, amb 400 habitants està considerat un dels pobles més bonics d’Osca

Amb poc més de 400 habitants, des de l’any 2015 forma part de la selecta ruta dels pobles més bonics d’Espanya. Mèrit que ha aconseguit gràcies a la seva espectacular riquesa natural i paisatgística i el seu immens patrimoni artístic i cultural.

A més de la seva bellesa, Ansó és un poble de contrastos. El primer que crida l’atenció és la seva gran extensió (més de 200 km2) per als seus quatre centenars d’habitants, la qual cosa li confereix un densitat de població baixíssima: 1,83 hab/km2.

Per entendre els motius d’aquesta increïble extensió per a un nucli de població tan reduït, ens hem de remuntar a l’any 1272, quan el rei Jaime I d’Aragó, conegut com el Conqueridor, li va adjudicar a Ansó l’important paper de guardià d’una de les rutes més importants amb França, la qual cosa explica el motiu d’aquesta llarguísima línia fronterera que té Ansó amb el país veí.

Probablement l’element més captivador d’Ansó és que posseeix un dels cascos urbans en millor estat de conservació de tot el Pirineu, per això va ser declarat bé d’Interès Cultural pel Govern d’Aragó. En la seva construcció destaquen els materials nobles, com la pedra, la fusta i la teula.

anso

 

Ordino, un recés de pau a pocs quilòmetres d’Andorra cabdal

Ordino és poble d’aproximadament 4.700 habitants molt tranquil i que convida al passeig tranquil i relaxat pels seus petits carrers empedrats. Situat a la capçalera septentrional d’Andorra, poc té a veure amb la bullícia comercial de la capital del principat, malgrat que es troba molt a prop.

A Ordino existeixen diversos museus, com l’Iconogràfic o el Museu postal, a més de dos edificis religiosos molt bells: L’Església de Sant Martí i la Capella de Casa Rosell. Però probablement el més captivador per als ulls del visitant sigui la perfecta combinació de pedra, pissarra i fusta de les seves casetes encantadores.

ordino

 

Prullans

Amb una altitud de poc més d’1.000 metres i els seus 224 habitants repartits en 10 nuclis de població, Prullans està reconegut oficialment com un dels pobles més bonics d’Espanya.

El seu magnetisme i encant d’aquest poblet de la baixa Cerdanya a la província de Lleida es troba sobretot a la seva riquesa paisatgística, la seva pau i la seva rica tradició culinària. També destaca per les seves fonts naturals: existint-ne unes vuit.

Se la coneix com el Mirador de la Cerdanya per les seves espectaculars vistes sobre la Vall de la Cerdanya i la serra del Cadí-Moixeró.

prullans