Este post también está disponible en: Español (Spanish)
La massificació del turisme ha aconseguit cotes preocupants. Cada dia resulta més senzill viatjar i visitar els llocs que es posen de moda. Així, no és estrany veure ciutats plenes de gom a gom de turistes com Barcelona; creuers que semblen endinsar-se perillosament en els canals venecians; o fins i tot cues de muntanyencs inexperts que, posant en risc la seva vida, esperen per a coronar l’Everest. És una bogeria que se’ns està escapant de les mans!
Cada vegada és més necessari que viatgem amb consciència i tractant de reduir la petjada de carbono que provoquen les nostres activitats. Només així podrem guanyar temps als problemes mediambientals que amenacen amb destruir la preuada natura del nostre planeta.
Tabla de contenidos
1. La gestió dels residus i els problemes mediambientals: illes de plàstic
Durant l’estiu, moltes zones costaneres s’omplen de turistes. Això suposa un augment dels residus en llocs on en general no estan preparats per a gestionar tant volum. S’estima que, en total, la indústria del turisme és la responsable de 35 milions de tones de residus sòlids cada any.
Un dels problemes més grana ho protagonitzen els plàstics. Aquests residus solen acabar al mar i triguen molts anys a degradar-se. Els plàstics es queden surant en la superfície de l’aigua i es van acumulant. Amb el temps es formen taques enormes de plàstics que també reben el nom d’illes de plàstic. Es tracta d’un dels problemes mediambientals més preocupants provocat pel turisme.
En aquells llocs en els quals es produeix una massificació estacional, les autoritats tenen problemes per a gestionar els residus i aquests acaben al mar. Si a això li afegim els abocaments il·legals, la gran afluència d’embarcacions d’esbarjo, no reciclar de forma adequada, les persones que embruten les platges i un llarg etcètera, el resultat són les illes de plàstic a la deriva. Aquest fenomen és el causant de la mort de milions d’animals a l’any, la contaminació de les aigües, de l’aire i del progressiu empobriment de poblacions pesqueres que depenen de sortir a pescar per a subsistir.
2. Els problemes mediambientals que provoquen les cremes solars
Part dels components dels protectors i cremes solars que ens posem per a protegir-nos dels raigs UVA, es dilueixen durant el bany i s’alliberen al mar . Alguns estudis —com el realitzat pel CSIC i la Universitat de València el 2013—revelen que aquests components són contaminants. En zones molt turístiques, amb gran afluència de banyistes, l’efecte mediambiental és considerable.
A Mallorca, per exemple, s’ha constatat la presència de compostos que provenen de les cremes solars en la microcapa superficial de l’aigua marina. Les concentracions més altes dels contaminants apareixen, durant l’època estival, entre les dues i les sis de la tarda; precisament, quan més banyistes hi ha. Segons les recerques, els components contaminants de les cremes solars suposen un dels problemes mediambientals que més empitjorarà a causa de la massificació turística. Té efectes tòxics en el fitoplàncton marí, els crustacis, les algues i els peixos.
En altres latituds, com les aigües del Carib mexicà, la capa de greix que provoca la concentració dels components de les cremes solars diluïts en el mar afecta a altres espècies, en aquest cas tropicals. El coral, sense anar més lluny, té serioses dificultats per a fer la fotosíntesi; quelcom que necessita per a créixer a raó d’un centímetre a l’any.
3. La destrucció dels corredors biològics: un problema mediambiental derivat del turisme
Un corredor biològic és aquest territori que té com a objectiu servir de connexió entre paisatges, ecosistemes, i hàbitats que assegura el manteniment de la biodiversitat. La seva existència prevé la fragmentació dels hàbitats de manera que les diferents espècies que els habiten puguin continuar duent a terme els seus processos de migració i dispersió. Afectar i modificar els corredors biològics és un dels problemes mediambientals que accelera l’extinció d’espècies de flora i fauna.
Un corredor biològic és un espai especialment sensible a l’impacte humà, especialment el causat per la indústria turística. Per això, s’ha de posar especial atenció a aquelles destinacions turístiques que compten amb un corredor biològic per a prendre mesures protectores. Un exemple són els passos elevats que el govern holandès ha instal·lat en les seves autovies per a facilitar l’encreuament segur d’algunes espècies d’animals. No obstant això, en la mesura que sigui possible, caldria evitar modificar tan agressivament l’hàbit de la resta d’éssers vius.
Com a viatgers i ciutadans compromesos, podem promoure el turisme responsable i no invasiu. Una gran idea és triar destinacions que compleixin els mateixos objectius i ens permetin visitar llocs de manera que el nostre impacte sigui el menor possible. Un exemple és el Cerdanya EcoResort, que posa al teu abast la impactant comarca de la Cerdanya, un paradís natural per a practicar el turisme ecològic.
Deja un comentario