Aliments ecològics: què són, característiques i beneficis de prendre’ls

Els aliments ecològics estan de moda, no ho podem negar. Els supermercats ecològics han pres els principals carrers de les nostres ciutats, els mercats ambulants d’agricultors ara etiqueten a les seves verdures, hortalisses i ous de tota la vida amb el reclam de “ecològics”, els tallers sobre cuina ecològica o de cultiu i autoconsum de verdures ecològiques omplen els programes d’activitats d’ajuntaments i associacions…

Però, sabem distingir un aliment ecològic veritable d’un fals? Per què hauríem de pagar una mica més per aquestes verdures, fruites i ous que porten l’etiqueta d’ecològic? En l’article d’avui posem sobre la taula aquestes i altres interessants qüestions i, per descomptat, intentem contestar-les de la forma més rigorosa i menys propagandística possible. Ens acompanyes?

Què són exactament els aliments ecològics?

Afortunadament, la definició d’aliments ecològics és molt senzilla: aquells aliments que s’han obtingut, distribuït i comercialitzat mitjançant processos respectuosos amb el medi ambient.

L’única cosa dolenta d’aquesta definició és, potser, l’ambigüitat . M’explico: què s’entén per “processos respectuosos”? Diverses coses: els mètodes agrícoles de cultiu, cura i recol·lecció, els productes que utilitzem per enriquir la terra de cultiu o per evitar plagues i malalties, la forma d’emmagatzemar i distribuir els aliments ecològics entre els consumidors, etc.

El tema és llarg i mereix la pena dedicar unes línies a ampliar-ho. Així que, a continuació, veurem alguns d’aquests processos respectuosos amb el medi ambient. Aquests  donaran lloc als veritables aliments ecològics que desitgem consumir.

Aliments ecològics, la clau està en el respecte

La clau que ens ajuda a distingir un aliment ecològic d’un altre que no ho és està en el respecte que s’ha mantingut en la producció, distribució i comercialització d’aquest aliment. És el que la definició d’aliments ecològics denomina “processos respectuosos amb el medi ambient”. Per exemple, els mètodes agrícoles utilitzats en la fase de cultiu, abonament, cura, recol·lecció i emmagatzematge dels productes de la terra, els abonaments i plaguicides que s’apliquin al sòl o als cultius o el pinso i resta d’aliments que s’ofereixin als animals de granja o de piscifactoria dels quals s’obtindrà carn, peix, ous, llet o formatge.

També entren dins d’aquest gran calaix dels processos respectuosos amb el medi ambient aquells mitjans de transport triats per fer arribar l’aliment ecològic de la font al consumidor final.

Vegem alguns detalls sobre cadascun d’aquests processos respectuosos que, no ho oblidem, són la clau dels aliments ecològics.

Mètodes agrícoles

Els mètodes agrícoles que s’utilitzin per produir hortalisses, llegums, fruites i verdures ecològiques han de respectar el cicle natural de la naturalesa, és a dir i com deia aquella cançó: no podem conrear taronges a l’estiu i raïms a l’abril.

Recordar i aplicar les pràctiques agràries antigues, però aprofitant els recursos informatius del segle XXI és la clau per aconseguir aquests aliments ecològics veritables que necessita tant el planeta, com l’ésser humà present i futur.

Permacultura com a exemple

Un bon exemple en aquest cas és la permacultura, un sistema regeneratiu d’agricultura que té de base l’ecosistema local de cada lloc. També la coneix com a agricultura permanent, basant-se en el disseny i creació d’ecosistemes humans sostenibles.

Al final es tracta que el propi hort basat en la permacultura es cuida a ell mateix, plantant estratègicament les diferents espècies aconseguim que es protegeixin entre elles, evitant així l’ús de productes químics per obtenir productes 100% ecològics. A més, els compostos usats en aquest tipus de plantacions solen ser fertilitzants 100% naturals també.

Encara que realment el concepte de permacultura és molt ampli, i té a veure amb valors molt diversos com: ecologisme, diversitat i, molt especialment,sostenibilitat.

És la permacultura una bona resposta als problemes ecològics i mediambientals que estem intentant solucionar? Nosaltres creiem que sí.

Abonaments i plaguicides

Els productes que s’utilitzin per enriquir la terra de cultiu dels aliments ecològics o per evitar plagues i malalties han d’estar lliures de components químics. Això no vol dir que l’agricultor ecològic planti les llavors, es marxi a casa i esperi que la naturalesa faci el seu treball lliurant-se ella soleta de caragols, cucs, mosca blanca, etc. L’agricultor ecològic pugues i ha de cuidar de la terra que alimentarà les fruites, hortalisses i verdures que després comercialitzarà amb l’etiqueta “ressò”.

Com s’ha de fer? De diverses formes però sobretot substituint els productes químics per productes naturals i, també, utilitzant les pròpies espècies vegetals per combatre les plagues naturals.

• Utilitzant substàncies naturals que evitin les plagues i enriqueixin la terra. Tots coneixem el famosos compost natural, però també existeixen plaguicides naturals i ecològics que estan lliures de substàncies químiques com, per exemple, el te d’ortiga o de gingebre, les peles triturades d’ous, la infusió de ceba…
• Alternant cultius d’espècies que s’ajudin unes a altres a créixer fortes i saludables. Per exemple sabies que l’all és un excel·lent repel·lent natural de bestioles i plagues? Si plantes all al costat de les teves plantes de tomàquet, maduixa o pastanaga lliuraràs a aquests deliciosos aliments ecològics de l’atac de mosques, bavoses i caragols. Un altre bon exemple és la menta fresca: en plantar menta vorejant els cultius del teu hort ecològic estaràs col·locant una barrera natural contra les formigues i els ratolins de camp.  

Pinso ecològic

Quan parlem d’aliments ecològics moltes vegades ens centrem excessivament en els productes de la terra, en aquestes verdures, fruites i hortalisses que conformen l’anomenada cistella ecològica. Però també existeixen molts altres aliments ecològics que cada dia són més demandats pels milions de persones que volen millorar la seva salut a través d’una alimentació ecològica rica, variada i lliure de productes químics, saborizants i “revitalizants”. Parlem de la carn ecològica de pollastre, gallina, gall dindi, vedella, be o porc, dels peixos procedents de piscifactories ecològiques respectuoses amb el medi ambient, dels ous de camp “de debò” obtinguts de gallines en llibertat…

Parlem també de respectar als animals tot el possible fins al moment del sacrifici final, de donar-los aquesta vida feliç i tranquil·la a la qual tenen dret com a éssers vius que són.

Des d’aquest punt de vista, hi ha moltes actituds respectuoses que redunden directament en la qualitat de vida de l’animal que finalment passarà a la cadena alimentosa: la qualitat de les instal·lacions on passaran la seva vida – granges, estables, piscines…-, les cures veterinàries que rebin, la manca de vitamines d’engreixi, hormones o anabolizants i, per descomptat, l’alimentació que rebin aquests animals, una alimentació a força de pinsos lliures de productes químics que alterin les característiques clàssiques dels aliments que finalment arribaran al consumidor.

Transport

Segur que has sentit parlar dels aliments ecològics de proximitat o productes quilòmetre zero, veritat?  Són aquells aliments que es produeixen el més a prop possible del consumidor final evitant que hagin de creuar mig planeta per arribar a la nostra taula.

Lamentablement no totes les persones viuen prop de granges ecològiques, piscifactories o terrenys de cultiu ecològic. Han de prescindir aquestes famílies de consumir aliments ecològics rics i saludables? Per descomptat que no. Existeix una alternativa acceptada pels ecologistes que consisteix a garantir uns sistemes d’emmagatzematge i unes formes de transport de productes el més net i menys contaminant possible: vehicles elèctrics, bicicletes, etc.

Beneficis principals d’apostar pels aliments ecològics

Apostar pels aliments ecològics té múltiples beneficis tant per al consumidor final, com per al planeta. Quins són aquests beneficis?

Principals beneficis dels aliments ecològics PER AL CONSUMIDOR

• L’eliminació dels plaguicides en el cultiu de verdures, fruites i hortalisses ecològiques redueix la ingesta de organofosforats. Els organofosforats són uns compostos presents en molts insecticides i plaguicides que s’utilitzen en l’agricultura extensiva i que segons alguns es tradueix en un augment d’intoxicacions i malalties del sistema digestiu, respiratori, nerviós…
• La majoria dels aliments ecològics tenen importants propietats antioxidants, alguna cosa que, com saps, té molt a veure amb l’aparició dels principals símptomes de l’envelliment.
• Un problema important que afecta no solament als nostres nens i nenes és la creixent resistència de l’organisme humà als antibiòtics. Algunes veus assenyalen que el consum de carn d’animals criats i engreixats a força d’hormones i antibiòtics té molt a veure amb aquesta resistència a uns fàrmacs que, no ho oblidem, han de prendre’s amb moderació per poder seguir sent útils. Així, consumir aliments ecològics ens lliurarà d’ingerir aquests antibiòtics amb els quals “presumptament” atiborran als animals que després ens mengem.
• Un altre avantatge d’apostar pels aliments ecològics té forma de bitllet d’euro. Ens referim a l’economia local. Les comunitats agrícoles tradicionals han trobat en el boom dels productes ecològics aquesta font d’ingressos que tant trobaven a faltar.

No tots els beneficis dels aliments ecològics se centren en la salut de l’ésser humà, també tenen una repercussió directa en un dels sentits més importants de la nostra espècie: el gust. I és que els aliments ecològics, les fruites, verdures, hortalisses, ous, mantega, etc., que mengem són molt més rics i saborosos que els productes plens de conservants i colorants que han viatjat milers de quilòmetres fins a arribar al nostre rebost.

Principals beneficis dels aliments ecològics PER AL PLANETA

Segons afirmen diferents associacions com, per exemple, OXFAM Intermón, l’agricultura industrial és destructiva per al medi ambient no solament per la immensa quantitat d’aigua i d’energia que consumeix, sinó per l’ús de productes químics que augmenten l’anomenat efecte hivernacle.

• Apostar pels aliments ecològics és apostar per un tipus d’agricultura que sumeix i no que resti, per una agricultura i una ramaderia respectuosa amb el medi ambient i que, almenys, no contribueixi al ja provat canvi climàtic.

Segons l’ONU , al dia s’extingeixen al nostre planeta ni més ni menys que 150 espècies d’animals. El que llegeixes. L’agricultura i ramaderia intensiva tenen alguna cosa que veure amb aquesta extinció contínua i massiva? Des del punt de vista mediambiental semblar ser que sí. Com anotàvem en el punt anterior, aquesta forma de fabricar aliments a gran escala consumeix massa recursos energètics -aigua, petroli, carbó…-. Però la cosa no acaba aquí. A això hem de sumar les formes de transport d’aquests aliments no ecològics de llarg a llarg del món, l’exportació involuntària d’insectes i plagues d’un continent a un altre, la desforestació brutal que sofreixen els països menys afavorits, l’aparició d’illes de plàstics enmig del mar…

• Les formes de producció d’aliments ecològics redueixen les escombraries que està asfixiant el planeta. La raó és molt senzilla: l’agricultura ecològica produeix a petita escala i, així, és més senzill mesurar la quantitat de tones d’aliments que demanda realment el consumidor.
• No oblidem, a més, la premissa d’utilitzar materials ecològics i sostenibles en l’embalatge i emmagatzematge d’aquests productes, una mesura que busca pal·liar l’excés de plàstic que està trencant el delicat ecosistema del nostre petit planeta que és més verd que blau.

Aprofundint una mica més: l’etiquetatge ecològic

Sabies que l’etiquetatge ecològic té més de 26 anys? Doncs sí. L’any 1992 del segle passat la Unió Europea va publicar una primera etiqueta ecològica que va batejar com a Etiqueta Ecològica Europea (EEE) o EcoLabel.

Aquest etiquetatge ecològic no solament va posar en primer plànol la importància que anava a adquirir l’ecologia i la sostenibilitat en les següents dècades, també va marcar el punt de partida d’aquest guió de bones pràctiques ecològiques que donarien lloc al boom mediàtic dels aliments ecològics que vivim a dia d’avui.

Ara com ara existeixen tres tipus d’etiquetes ecològiques: tipus I, tipus II i tipus III. Resumim ràpidament les seves característiques principals:

Etiquetatge ecològic Tipus I

Distintiu ecològic que és assignat per un organisme independent i que valora l’esforç de compromís mediambiental del conjunt del cicle de vida del producte, des del seu disseny inicial, passant per la seva producció efectiva, la seva manipulació, la seva distribució, etc. Exemple d’etiqueta ecològica tipus I és la EEE o Ecolabel que comentàvem abans, però també altres etiquetes nacionals creades per alguns països com, per exemple, “El Cigne Nòrdic” de Noruega o “L’Àngel Blau” d’Alemanya.

Etiquetatge ecològic Tipus II

Distintiu que s’assigna el propi certificador per afirmar públicament que el seu producte respecta les bones pràctiques mediambientals. Aquest distintiu tipus II no té tant valor com el de tipus I per l’absència d’aquesta anàlisi externa i independent que certifica que el que afirma el fabricant o distribuïdor és realment cert.

Etiquetatge ecològic Tipus III

Distintiu que és assignat per un organisme independent i que consisteix en un llistat dels efectes positius que produeix el producte analitzat en el medi ambient.

Com et deia fa unes línies, Ecolabel va anar solament la primera etiqueta que distingia a un producte ecològic d’un altre similar que no s’hagués produït seguint unes normes de respecte i sostenibilitat del medi ambient. Aviat van sorgir més etiquetatges que intentaven ajudar a distingir els productes i les pràctiques ecològiques. Algunes d’aquestes etiquetes pertanyen als tipus I, II i III que anotàvem abans; altres etiquetes no s’emmarquen en aquesta tipologia, però són cada dia més conegudes i reconegudes. Un dels exemples més difosos últimament?: la*EUROHOJA, el nou logo de la Unió Europea que ens ajuda a distingir els aliments ecològics.

<*img *class=”*aligncenter *size-*full *wp-*image-23572″ *src=”https://blog.*cerdanyaecoresort.*com/*wp-*content/*uploads/2018/10/*eurohoja.*jpg” *alt=”” *width=”480″ *height=”300″ />

Material complementari sobre els aliments ecològics

El material complementari sobre aliments ecològics que hem localitzat en Internet és ingent, així que el següent seria un breu resum dels documents que considerem més interessants i útils per al lector del blog de CERDANYA Ecoresort. Els anotem en ordre alfabètic:

• Aliments ecològics: qualitat i salut: https://www.juntadeandalucia.es/export/drupaljda/1337161274alimentos_ecologicos.pdf
• Cuina de proximitat – Molí de Ger (Cerdanya Ecoresort): https://www.youtube.com/watch?v=OQtCzDJQPcs 
• I-Book “Què és l’economia ecològica?”: https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/grupos-de-trabajo-y-seminarios/respuestas-desde-la-educacion-y-la-comunicacion-al-cambio-climatico/11-c-99-preguntas-economia_tcm30-438129.pdf
•  Etiqueta Ecològica Europea: https://www.miteco.gob.es/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/etiqueta-ecologica-de-la-union-europea/etiqueta-ecologica-europea/grupos_producto.aspx
• Etiqueta Ecològica Europea a Espanya: https://www.miteco.gob.es/ca/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/etiqueta-ecologica-de-la-union-europea/etiqueta-ecologica-europea-en-espana/solicita.aspx
• Guia d’ús de la normativa europea de producció ecològica per a agricultors 2017: http://interecoweb.com/wp-content/uploads/2017/12/af_intereco-guia-de-uso-agricultura-caecv-2017.pdf
• Material sobre agricultura ecològica de la Comissió Europea (vídeos, manuals, etiquetes…): https://ec.europa.eu/agriculture/organic/index_es
• Normativa UE pel Ecoagricultor: https://www.ecoagricultor.com/normativa-ue/
• Projecte educatiu Organic Edumet: http://pae.gencat.cat/es/publicacions-materials-referencia/material-educatiu/
• Tipus d’etiquetes ecològiques