Este post también está disponible en: Español (Spanish)
El descobriment de les restes de l’apòstol Sant Jaume a principis del segle IX a Compostela va encendre la metxa d’un fervor religiós sense precedents fins llavors. El fenòmen del pelegrinatge es va popularitzar enormement i de tot arreu d’Europa van emergir devots en direcció a Santiago de Compostel·la, a Galícia, amb el propòsit comú de purificar-se i adorar les relíquies del Sant Màrtir.
Al llarg dels segles, el camí de Sant Jaume va passar per alts i baixos, intercalant-se períodes d’un gran apogeu d’anar i venir de pelegrins pel camí, amb èpoques en què el camí semblava decréixer en popularitat i importància.
No obstant això, al segle XX es va viure un ressorgir definitiu del camí, que va deixar de ser un símbol únicament religiós per a sumar-se també aspectes culturals i esportius. Aquesta unió de factors és el que ha donat el recolzament definitiu al camí, i avui dia moltes de les persones que el transiten el fan moguts per interessos culturals, aprofitant el recorregut per a delectar-se i conèixer a fons el patrimoni artístic, els paisatges i la manera de vida dels pobles que es van trobant durant la ruta.
El repte esportiu també forma part de les motivacions d’aquests “pelegrins”, que moltes vegades combinen la gran caminada peu, amb alguns trams realitzats a la carrera, així com també amb bicicleta.
Les vies del Camí de Santiago
Existeixen diverses rutes que porten fins a Compostela, configurant el camí de Sant Jaume. En tot cas, aquestes possibles vies convergeixen en dues rutes principals: el camí aragonès i el navarrès. Aquest últim comença a França per Roncesvalles i arriba fins al Pont de la Reina, punt d’unió amb la ruta aragonesa que, al seu torn, ve de Somport passant per Jaca.
Aquestes són les vies principals, però en elles conflueixen multitud de camins secundaris. A continuació, parlarem d’una de la més rutes més belles a nivell paisatgístic i amb un gran interès cultural: el camí de Sant Jaume de Rigolisa (Puigcerdà).
El trajecte del Camí de Santiago que travessa la Cerdanya
La via de Sant Jaume de Rigolisa, a Puigcerdà té l’enorme al·licient per als pelegrins, senderistes i excursionistes en general de travessar la Cerdanya vorejant la riba del riu Segre, després travessa els Pirineus en direcció a Jaca on enllaça per les principals vies que continuen el camí en direcció a Galícia.
Al·licients del camí de Sant Jaume
- Es pot recórrer tant a peu, com amb bicicleta o a cavall.
- Ens permet conèixer a fons un comarca amb una gran influència en la història d’Espanya i França.
- Permet gaudir d’un naturalesa en estat pur, emmarcada en una de les valls més impressionants de tota Europa.
Les claus per a gaudir al màxim del camí de Sant Jaume: els seus 5 trams
Encara que les persones amb una bona forma física o acostumats a caminar poden realitzar el camí de Sant Jaume de cop, ja que no es tracta d’una gran distància ni entranya grans dificultats, el millor és fer-ho per etapes. D’aquesta forma, qualsevol persona podrà gaudir de la ruta sense haver de fer sobreesforços. A més, fent-ho així tindrem oportunitat de delectar-nos amb el paisatge i la seva gran diversitat de flora i fauna amb total tranquil·litat, així com també conèixer els pobles del camí, les esglésies i edificis històrics més emblemàtics i degustar la seva gastronomia.
Així que et proposem 5 trams d’entre 5 i 11 km de distància aproximadament:
- De Santa Maria de Llívia a Sant Jaume de Rigolisa. El camí comença a Llívia , una població presidida per l’església de la Mare de Déu dels Àngels, on també destaca la Torre de Bernat de Sota, del segle XV, que actualment forma part del Museu Municipal. La farmàcia Jaume Esteve, una de les més antigues d’Europa que porta en funcionament des d’abans de l’any 1415 és de visita obligada. El final d’aquesta etapa és el poble de Sant Jaume de Rigolisa.
- De Sant Jaume de Rigolisa a Nostra Senyora del Remei (Bolvir) Aquest tram és molt còmode de recórrer, ja que es troba totalment asfaltat. Es comença passejant per tot el poble de Sant Jaume, visitant els seus principals llocs d’interès: la plaça de Santa María, amb la seva església de la qual només queda el campanar, ja que va ser destruïda el 1936, la plaça d’Ajuntament, la plaça Cabrinetty i l’església parroquial de Sant Domènec.
- De Nostra Senyora del Remei (Bolvir) a Nostra Senyora de Quadres (Isòvol). És un dels trams més interessants de tot el camí de Sant Jaume. S’inicia en la població de Bolvir, on podem visitar l’església romànica de Santa Cecilia. Ja fora del poble, passarem per bells prats, sent molt aconsellable detenir-se una estona a l’església de Santa Eugènia, una de les mostres més interessants del romànic de la Cerdanya. Passarem també pel Molí de Ger, una masia tradicional on s’elaboren formatges de vaca de manera artesanal.
- De Nostra Senyora de Quadres (Isòvol) a Santa Maria de Talló. Després de passar per l’ermita de Santa Maria de Quadres, cal recórrer la N-260 durant gairebé 2 km. per a enllaçar amb el camí entre els pobles de Baltarga i Riu de Santa Maria, els dos pertanyents a Bellver de Cerdanya. Arribarem a l’església de Santa Maria de Talló, que és un altre dels punts importants del camí de Sant Jaume a la Cerdanya. Se la coneix com la catedral de la Cerdanya per la seva grans dimensions, és d’origen romànic i està totalment restaurada.
- De Santa Maria de Talló a Martinet. En l’últim tram s’amaga una de les iglesies més peculiars de la Cerdanya, la de Santa Eugènia de Nerellà, també coneguda com la Torre de Pisa de la Cerdanya, perquè el seu campanar està una mica inclinat. Voregem una part de riu Segre, un símbol natural, cultural i històric de la comarca. El camí de Sant Jaume continuaria per la riba del Segre fins a la comarca veïna de l’Alt Urgell, sent la meta final lògicament Santiago de Compostel·la, on descansen les restes de l’apòstol.
Senta’t com un antic pelegrí seguint aquesta ruta i descobriràs la Cerdanya d’una manera diferent!
Deixa un comentari