Carnestoltes ja és aquí i significa que tirem enrere el fred i els mal auguris d’hivern i comença una nova etapa, segons la cultura popular i tradicional del nostre país!
És per això que cremem el Carnestoltes, el rei dels poca soltes, culpable de la mort i la pobresa de l’hivern per començar una nova etapa plena d’energia i força!
A continuació us expliquem els Carnavals més relevants del Pirineu, com, on i per què els celebrem!
CARNESTOLTES A LA CERDANYA
Als pobles de la Cerdanya comencen la Festa de Carnestoltes el Dijous Gras. La tradició diu que els nens i nenes del poble han de passar per les cases i comerços disfressats a buscar la Rostita, que és tot tipus de menjar que donen els veïns i que després serveix per fer una gran menjada, com una truitada d’ous, botifarrada, etc.
La cançó que canten els nens per tal de recollir els aliments és
“Aquí portem la cistella,
poseu-hi el que vulgueu
i quan estigui ben plena,
us direm gràcies i adéu”
També són comunes a tots els pobles les rues i els balls de disfresses.
CARNAVAL A PRULLANS
ROSTITA. Després de la gran menjada comunitària, la festa continua amb un ball i un concurs de disfresses.
CARNESTOLTES TRADICIONAL BELLVER DE CERDANYA
Des del 2003 els bellverencs han recuperat la festa tradicional de Carnestoltes que va ser prohibida durant l’era franquista, introduint tots els personatges i actes que durant anys havien estat censurats.
La festa comença el Dijous Gras quan el Rei Carnestoltes surt al carrer amb tots els personatges i músics que l’acompanyen pel poble fins arribar finalment a la presa de l’Ajuntament. Els personatges són:
- Els Cenrers, que tiren cendra a la gent que no segueixen el ritme de la música.
- Els Cornuts, són els tres últims casats o aparellats del poble, vestits amb sacs i unes grans banyes i porten una bandera que els solters del poble han d’intentar de prendre durant la cercavila.
- L’home del Bosc, representa els elements màgics de la natura per fructificar els arbres i l’esplet en les collites.
- El Casament de l’Espingueri, representat per uns nuvis vestits grotescament, ella acompanyada de la seva mare(un ase) i ell amb el seu pare (un cavall)
- El Notari, passa per les cases i comerços demanant les coses més inversemblants.
- La Porquera, és la dona del Carnestoltes però sempre va amb el Notari, per això el Rei l’empaita. La Porquera amb l’escombra o regira tot.
Durant la cercavila i davant la plaça de l’Ajuntament es ballen els balls tradicionals com “l’Espingueri”, el “Burricot” i el “Tio Fresco”
El Dissabte 25 de Febrer és celebra la gran Rua pels carrers de Bellver amb acompanyament musical, es balla el “Tio Fresco” i es fa la crema del Rei Carnestoltes.
El Dimecres 1 de Març es celebra el Funeral del Rei Carnestoltes, la lectura del seu testament i balls tradicionals.
S’acaba la festa amb l’enterrament de la Sardina amb una sardinada popular!
CARNAVAL A SOLSONA
És la festa més popular de la ciutat, declarada Festa d’Interès Turístic Nacional el 1978, destaca pels seus actes com la ballada dels Gegants Bojos al so del seu himne, el Bufi, la penjada del Ruc al campanar, el Sermó , la Baixada, el Mercat, etc
La celebració dura 9 dies i combina la festa amb la fartanera, amb el porc com a protagonista, l’acte de les Figues, coca i vi blanc, les Contradanses, la mofa a les pròpies autoritats i al Bisbat i finalment la mort del Rei Carnestoltes, la vetlla, la processó i finalment la cremada.
RAUXA I DISBAUXA AL PALLARS SOBIRÀ
Del 25 al 28 de Febrer en alguns pobles del Pallars com Àreu, Espot, Esterri d’Àneu, Gerri de la Sal, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Ribera de Cardós i Sort, celebren el carnaval amb vianda, calderades populars, el Ball de la Passa i la Disfressa del Llençol.
El Ball de la Passa recuperada fa pocs anys, es ballada durant el cercavila en les places principals dels pobles.
També és típic el Farcit de Carnaval, embotit amb ingredients propis d’aquest període de l’any com ous, panses, arròs i carn de porc.
RANXO DE PONTS
La festa per excel·lència per tancar el Carnestoltes. Tracta d’una gran menjada popular que consisteix en una escudella grassa de pagès.
Durant la vigília del Ranxo es celebra una cercavila pel poble anomenada Lai Lali, encapçalada per una gran cullera i forquilla de fusta que passen pels carrers del poble demanant als seus veïns una aportació o econòmica o amb els ingredients del Ranxo, per tal de poder cuinar el dia següent les 12.000 racions de Ranxo, que de bon matí ja comencen a bullir amb unes 70 calderes.
Els ingredients són principalment la carn de porc, vedella, xai, col, cigrons, mongetes, arròs, fideus i botifarra.
Al Cerdanya EcoResort som partidaris de conservar les tradicions més emblemàtiques del Pirineu, per aquest motiu volem compartir amb els nostres clients aquestes experiències tant arrelades al nostre territori i donar-les a conèixer a tot el país, oferint ofertes i activitats a mida per cada tipus de client.
Deixa un comentari