Este post también está disponible en: Español (Spanish)
El clima dels Pirineus és, clarament, de muntanya. És a dir, fa més fred i plou més sovint que al territori que ho envolta. Però això és normal a qualsevol zona muntanyenca, així que anem a endinsar-nos una mica més en el clima Pirineus i anem a veure quins són les seves particularitats i característiques pròpies.
Com és el clima dels Pirineus?
Un dels factors més importants a tenir en compte és la seva localització. Els Pirineus són una frontera natural i una frontera climàtica entre l’oceà Atlàntic (i el seu particular clima Atlàntic) i el mar Mediterrani (amb, també, el seu particular clima Mediterrani). És per això que el clima als Pirineus és variant segons la posició: en el nord-oest és més atlàntic, i en el sud-est més mediterrani.
En la pràctica, això es tradueix en una disminució de les precipitacions quant més al sud-est ens trobem. És a dir, el Pirineu Català i les valls prepirenaiques són la regió més seca dels Pirineus. No obstant això, cal tenir en compte que hi ha alguna regió, per exemple entre el Canigó i Olot, que és igualment propensa a les pluges intenses causades pel vent fresc de llevant.
Pel contrari, en zones pirinenques del País Basc, de l’oest d’Aragó i de Navarra, la proximitat amb l’oceà Atlàntic i el Golf de Gascunya provoquen pluges més constants i, en general, un ambient molt més fresc, fins i tot durant l’estiu. Això sí: a causa de l’altitud de la serra, aquests fenòmens es localitzen, en general, només en la vessant nord de les muntanyes. I, en el seu vessant sud, només arriben les restes de les pertorbacions que, si també provenen de l’Atlántic, arriben afeblides després de la seva travessia per tota la península. Això sí, en impactar amb els Pirineus, moltes d’aquestes pertorbacions es reactiven i generen, de nou, precipitacions.
Per exemple: al Pirineu aragonès, les pluges disminueixen a mesura que ens desplacem cap al sud. Així, a les valls d’Ansó, per posar un exemple, plou molt més que a Jaca o Aínsa.
Vall de la Cerdanya un clima únic
En el cas de la Cerdanya, trobem un clima molt particular. La vall de la Cerdanya és la vall amb més hores de sol d’Europa, estem parlant de més de 300 hores de sol a l’any. És a dir, que és una zona on majoritàriament predomina el bon temps encara que estiguis a la muntanya. Un clima tan particular que permet tenir unes plantacions que en altres zones d’aquesta altitud són impensables.
Encara que predominen les hores de sol, també és veritat que a l’estiu és fàcil que caigui alguna tempesta de trons i llampecs. I una dada curiosa: a l’hivern, hi ha temporades en què el la part més baixa de la vall fa més fred que a la part alta de les muntanyes.
Hiverns humits, estius secs
Malgrat l’entrada d’aire humit de nord (des de l’Atlántico) a sud, aquest fenomen es localitza més a l’hivern que a l’estiu. I és que, a l’estiu, el sentit del vent s’inverteix de sud a nord, per la qual cosa predominen els anticiclons a la zona pirinenca. Per aquesta mateixa raó, a l’estiu predomina el clima sec, i les muntanyes del Pirineus acumulen moltes més hores de sol sense núvols.
De forma similar a les pluges, la temperatura també millora quan ens desplacem cap al sud. En aquest sentit, es pot dir que, pels quals viuen al sud dels Pirineus, les muntanyes són un escut perfecte per protegir-se del mal temps que prové del nord, ja sigui directament de l’Atlántico, o provinent del nord d’Europa.
En general, també es troben moltes diferències en cada vessant segons la seva orientació. Les orientades cap al nord solen ser més fredes, i plou i neva més sovint. Mentre que en la vessant sud, les temperatures són notablement més càlides i disminueixen les precipitacions. Per això, en els vessants que miren al sud solen estar molt més poblades per la fauna i vegetació pirinenques.
Deixa un comentari