Este post también está disponible en: Español (Spanish)
Es consideren compostos orgànics totes aquelles substàncies químiques que contenen algun àtom de carboni a la seva molècula. La diferència fonamental entre un compost orgànic i un d’inorgànic és que el primer compta amb enllaços del tipus carboni-carboni, carboni-nitrogen o carboni hidrogen, mentre que els inorgànics no tenen aquest tipus d’enllaços.
Per a què serveixen els compostos orgànics?
Els compostos orgànics estan formats principalment per diferents combinacions de carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen, que els confereix d’unes propietats imprescindibles o molt importants pels éssers humans en diferents camps:
- Alimentació.
- Indústria farmacèutica.
- Producció de petroli.
- Etcètera.
La indústria farmacèutica ha desenvolupat sistemes per extreure els compostos orgànics de les plantes per aprofitar les seves propietats relaxants i curatives com el nopal o la camamilla.
Des del punt de vista econòmic i industrial, el compost orgànic més important i utilitzat és el petroli, format d’una manera natural per les restes d’animals i vegetals que es troben a les capes de subsòl. A partir d’aquest valuós compost, és possible obtenir: combustible (gasolina, dièsel…) olis lubrificants, parafina, asfalt, etc.
Els compostos orgànics s’utilitzen també per la fabricació de materials d’ús massiu en diferents àrees, entre els quals destaca el plàstic.
Els compostos orgànics en l’alimentació
Pels éssers vius, els compostos orgànics ens resulten imprescindibles per poder dur a terme funcions de tot tipus, incloses les metabòliques i vitals.
En funció de la seva composició química, aquests compostos es classifiquen de la següent manera:
- Glúcids i hidrats de carboni. Es tracta de substàncies d’origen vegetal, presents en fruites, hortalisses, verdures fresques i aquells aliments elaborats amb farina. Aquests components, que per ser utilitzats en el procés digestiu són transformats en glucosa, actuen com si fossin combustible per al nostre organisme, ja que fabriquen energia durant l’oxidació.
- Lípids o greixos. Estan constituïts per molècules de triglicèrids i poden tenir un origen animal (present sobretot en carns, peix, llet i derivats) o vegetal (fruites o llavors). La funció principal d’aquests aliments és actuar de reserva energètica.
- Proteïnes. De composició química i complexa, les proteïnes que podem trobar principalment en carns, ous, llet i derivats tenen una funció plàstica o estructural, ja que són utilitzades per les cèl·lules per sintetitzar les seves pròpies proteïnes. Aquestes són imprescindibles en els processos de creixement, reparació i regeneració de l’organisme.
- Vitamines. La seva composició química és diversa i estan contingudes en petites quantitats en diversos aliments. Existeixen diversos tipus de vitamines, cadascuna d’elles amb unes funcions específiques i importants, que per seva manca continuada a l’organisme pot provocar símptomes de gravetat coneguts com a quadres carencials. Encara que només precisem d’una dosi molt petita de les mateixes, és importantíssim que la ingesta de vitamines sigui continuada i de tots els tipus. Les vitamines juguen un paper destacat en l’oxidació dels aliments i, per tant, l’alliberament de l’energia proporcionada per aquests. Entre les seves funcions més destacades es troben: l’activació de l’oxidació del menjar, les operacions metabòliques i la utilització i alliberament de l’energia proporcionada a través dels aliments.
La indústria alimentària i de parafarmàcia utilitza també compostos orgànics com vitamines i proteïnes amb l’objectiu d’enriquir aliments com: la llet, cereals o galetes.
També pots utilitzar els compostos orgànics per alimentar el teu hort ecològic.
Deixa un comentari