En què consisteix l’escalada en roca

Este post también está disponible en: Español (Spanish)

L’escalada és una pràctica esportiva que consisteix a pujar o a recórrer parets de diferents relleus naturals que es caracteritzen per la seva verticalitat, utilitzant mitjans d’assegurament recuperables i amb la possibilitat d’utilitzar mitjans artificials. En l’escalada en roca, en concret, s’ascendeix per línies rocoses, utilitzant eines específiques, o bé les mans o els peus com a punts de suport. La preparació física i psicològica per poder practicar aquest tipus d’escalada són imprescindibles, a més de que és important conèixer les diferents tècniques de seguretat i ascens. En aquest article t’expliquem més sobre l’escalada en roca i els seus diferents estils i maneres de fer-ho.  

Tipus d’escalada en roca

L’escalada en roca es pot practicar de diferents maneres segons l’estil. De fet, són tan diferents que a vegades es tracten com a disciplines diferents. Depèn de diversos factors, però molts d’ells estan relacionats amb la mena de paret i de protecció:

Segons l’estil d’ascensió

• Lliure: es tracta d’aquella en la qual l’escalador utilitza les seves mans i peus per la pujada, encara que es poden utilitzar assegurances com a punts per a assegurar-se (encara que no per a progressar). 
• Artificial: aquest tipus d’escalada en roca utilitza assegurances no només per a assegurar-se, sinó també per a progressar. També compta amb uns esglaons, que es diuen “estreps”, per a donar suport als peus. 

Segons el tipus de protecció

• Tradicional: l’objectiu d’aquest tipus d’escalada és no abandonar cap material a la muntanya. Fins i tot hi ha alguna variant més purista: no deixar marques a les roques. El primer de la cordada col·loca les assegurances, mentre que la resta del grup les va retirant. 
• Clàssica: es tracta d’una escalada que segueix vies conegudes i molt repetides.
• Esportiva: es tracta d’una escalada en roca amb unes exigències molt altes, perquè requereix desenvolupar diverses habilitats: orientació en la paret, controlar la por, saber assegurar-se, administrar les peces de protecció disponibles, etc. El que pretén aquest tipus d’escalada és maximitzar la seguretat per poder centrar-se en el desenvolupament de les habilitats físiques. 
• Només integral: es tracta de l’escalada sense corda, sense cap mena de seguretat, amb tan sols uns peus de gat i magnesi (i en alguns casos ni tan sols això). 

Segons l’entorn

• Alpina: en zones de muntanya.
• Big Wall: en grans parets de roca (són rutes complicades que fins i tot impliquen diversos dies i haver de dormir en hamaques a la paret). 
• Boulder: en roques de poca altura, sense cordes ni assegurances, sinó posant uns matalassets en el terra (es va començar a practicar per a entrenar).  
• Psicobloc: en penya-segats (de mar o llacs), sense cordes ni assegurances, i havent de saber caure bé a l’aigua en cas de caiguda (que a la seva vegada ha de tenir la suficient profunditat).

Com veus, hi ha diferents maneres de practicar l’escalada en roca, així que és important que decideixis quina prefereixes o per a quin et sents més preparat. Però, sobretot, l’important és gaudir d’aquest esport en contacte amb la natura.