Masificació del turisme: estratègies per controlar el sobreturisme

Este post también está disponible en: Español (Spanish)

La masificació del turisme és un fet al segle XXI caracteritzat per l’abaratiment dels viatges i la conscienciació de la importància que té viatjar per descansar i obrir la nostra ment a noves cultures i maneres de veure la vida. Però lamentablement, la massificació del turisme està començant a afectar els entorns naturals i, també, a preocupar els amants de l’ecoturisme sostenible.

Què podem fer sobre aquest tema? Existeixen estratègies per limitar els danys de l’excessiva presència de turistes en certes destinacions turístiques? Aquest és l’interessant tema que tractem en l’article d’avui.

Primer pas: reconèixer que existeix un problema

El primer pas per controlar la masificació del turisme en certs destins que, per les seves característiques, no són capaces de suportar l’excés diari de visitants és molt simple: reconèixer el problema.

Totes les destinacions turístiques per excel·lència han patit ja les conseqüències de la massificació del turisme: Venècia i els seus canals plens de gom a gom de visitants que han provocat la fugida dels residents a altres localitats més tranquil·les, Machu Picchu al Perú que no suportaran molt de temps les més de 800 visites diàries a l’antiga ciutat inca, el Taj Mahal de l’Índia que està patint greus danys estructurals per la visita de més de 7 milions de persones a l’any i, per descomptat, la nostra Barcelona, una de les ciutats preferides pels turistes internacionals que, segons els seus habitants, ja no suporta més els problemes provocats per la massificació del turisme.

En definitiva: reconèixer que existeix un problema no és senzill perquè empreses, governs i particulars preferim veure sempre la cara amable del turista, però hem d’acceptar que reconèixer que alguna cosa no va bé és simplement, el primer pas per a adoptar solucions eficaces a curt, mitjà i llarg termini.

4 estratègies per controlar la masificació del turisme

Una vegada acceptem que la massificació del turisme és un problema per la convivència veïnal i que causa danys als destins turístics, arriba el moment de proposar i adoptar diferents estratègies de control d’aquest excés de visitants o, al menys, de l’impacte negatiu que suposa la masificació del turisme.

Vegem algunes de les principals estratègies que ja s’estan adoptant en algunes destinacions turístiques tradicionals:

1. Legislació clara i precisa al respecte

La normativa actual hauria de donar resposta eficaç al problema de la massificació del turisme aprovant lleis que, per exemple, limitessin les llicències concedides als anomenats pisos turístics, reduir el nombre de visitants diaris que pot rebre un parc natural o un edifici històric, etc.

2. Formació i informació sobre el turisme responsable

Si ets un apassionat del ecoturisme, segur que saps que un dels objectius del turisme responsable és la conservació del meravellós entorn natural que ens envolta.

Des d’aquest punt de vista, informar i formar a grans i petits sobre la importància de visitar els diferents destins sense alterar-los o danyar-los hauria de ser una de les estratègies a implementar per minimitzar els efectes negatius de la massificació del turisme a la natura. Divulgar alt i clar que es poden realitzar els més apassionants esports d’aventura o gaudir de la flora i la fauna del nostre destí turístic sense perjudicar l’ecosistema.

3. Potenciar el desenvolupament de l’ economia local en altres sectors d’activitat

La massificació del turisme pot provocar indirectament que la població local abandoni la seva activitat professional per dedicar-se exclusivament a atendre el turista. Això és el que porta dècades passant en algunes illes de l’arxipèlag canari com, per exemple, a Tenerife.

En les últimes dècades a Tenerife han anat abandonant els camps, horts, plataneres i vaixells pesquers per treballar al sector serveis ja que cada dia el nombre de turistes és més alt. La conseqüència és més greu del que sembla: una dependència excessiva dels operadors turístics, un desproveïment de productes locals procedents de l’agricultura i de la pesca i un empobriment gradual dels habitants de l’illa per l’encariment dels productes bàsics de consum que cal importar.

4. Fomentar els esforços dels allotjaments turístics ecològics

Els hotels i resorts rurals poden i han de participar en les estratègies per a combatre els efectes negatius de la massificació del turisme. Com? Reafirmant el seu compromís ecològic proveint als seus restaurants amb horts de permacultura, oferint als seus clients activitats didàctiques en forma de visites a granges, espais naturals o pobles tradicionals, burricleta…

Exemples d’ iniciatives per combatre la massificació del turisme

Existeixen moltes ciutats amenaçades pel sobreturisme. Alguns exemples són Barcelona, Venècia, Berlín, Amsterdam o Brujas. Precisament aquestes ciutats han agafat el toro per les banyes i s’han dedicat a posar en pràctica polítiques destinades a gestionar millor l’afluència de visitants. Són només alguns exemples de bones pràctiques:

• Venècia. Aquesta mítica ciutat italiana ha perdut 100.000 habitants des de 1950, que han fugit a ciutats limítrofes que no estan tan massificades. Venècia rep a l’any 20 milions de turistes. Per a desincentivar l’afluència, les autoritats venecianes han habilitat controls d’accés al centre de la ciutat quan està ple. D’altra banda, els famosos vaporetto que recorren els canals donen prioritat als residents.
• Barcelona. L’ajuntament de la ciutat comtal ha prohibit la construcció d’hotels nous al centre. A més, ha posat el focus sobre els pisos turístics no regulats, de manera que ha sancionat i tancat molts d’aquests allotjaments irregulars.
• Àmsterdam. És una altra de les ciutats que ha centrat els seus esforços en els pisos de lloguer. L’ajuntament ha limitat el temps d’estada i ha prohibit construir nous hotels —aquesta mesura està vigent des de 2005—. D’altra banda, també ha limitat la quantitat de turistes que poden anar acompanyats d’un sol guia turístic—20 a diferència dels 60 que estaven permesos amb anterioritat— amb la intenció d’evitar aglomeracions.
• Berlín. La capital alemanya ha patit les conseqüències del sobreturisme especialment en el popular barri de Kreuzberg. En aquest barri, precisament, està prohibit arrossegar les maletes pel carrer. L’objectiu és evitar que el soroll molesti als veïns. Però a més, s’ha limitat el nombre de lloguers de pisos privats. Aquells propietaris que infringeixin les limitacions podrien afrontar fortes sancions econòmiques.
• Brujas. És una de les ciutats pioneres a implantar mesures de turisme sostenible. Per exemple, està prohibit fer festes al carrer; els autobusos turístics no tenen permís per accedir al centre de la ciutat; els patinets i taxis turístics també pateixen restriccions al centre de Bruges. D’aquesta manera, els seus 100.000 habitants no se senten tan incòmodes davant els 8 milions de visitants que arriben a la ciutat cada any.
• Roma. La ciutat eterna també ha decidit apostar per mesures concretes per regular el turisme. A més de prohibir l’ús de maletes amb rodes en zones determinades, no es poden consumir begudes alcohòliques al carrer a partir de les 10 de la nit. Tampoc es poden servir als bars des de les 2.00 fins a les 7.00.

Què podem fer com viatgers?

Davant els estralls del sobreturisme, els viatgers han de ser més que mai responsables. Per començar, hauríem d’evitar anar a aquests llocs que sabem que estan massificats. Hem de ser conscients que formem part del problema. L’afany per viatjar i col·leccionar fotos per al nostre Instagram ha provocat que no reflexionem sobre les conseqüències dels nostres actes.

Hem de ser conscients del que provoquem amb les nostres accions quotidianes també. Per a això, res com calcular la petjada de carboni. Realment ens adonarem que podem aconseguir el que necessitem en el nostre entorn, sense necessitat de comprar préssecs cultivats a milers de quilòmetres de distància. La petjada ecològica del menjar és un factor important a tenir en compte.

Si en la nostra vida quotidiana parem atenció i som conscients que podem millorar simples rutines i hàbits per ser més sostenibles, hem de fer el mateix exercici quan viatgem. Així, aconseguirem evitar la massificació del turisme, perquè aquest no està renyit amb la sostenibilitat, sinó que es tracta d’un binomi possible si tots som responsables.