Menjar bé: què significa exactament?

Este post también está disponible en: Español (Spanish)

Comencem pel principi: a què ens referim quan parlem de menjar bé? Si utilitzem l’expressió menjar bé com a sinònim d’una alimentació saludable, el seu significat seria la ingestió diària d’aliments amb la varietat i quantitat adequada perquè el cos pugui realitzar totes les seves funcions, tant metabòliques (internes del propi organisme) com a externes.

Per a això, és necessari dotar constantment a l’organisme d’una sèrie de macronutrients i micronutrients fonamentals. Els primers es subdivideixen en proteïnes, hidrats de carboni i lípids o grasses, mentre que les vitamines i els minerals configuren els micronutrients.

Menjar sa implica també alimentar-nos de manera que ens sentim a gust amb el nostre propi cos, amb energies i un òptim estat físic i mental.

 

 

Existeix un menjar sa i un altre perjudicial?

Tret que sofrim una intolerància o una patologia que ens provoqui una clara incompatibilitat entre el nostre organisme i determinats aliments, en principi no hauríem de parlar d’un menjar dolent i un altre bo.

Tot depèn de la quantitat i freqüència amb que prenguem determinats aliments, i per a això és necessari utilitzar el sentit comú. Òbviament, els productes ensucrats i els aliments processats no són aptes per a un consum excessiu ni freqüent, ja que provoquen sobrepès i afavoreixen les malalties cardiovasculars.

 

Les fruites i verdures han de ser la base per menjar bé

Contràriament, les verdures, hortalisses, fruites, cereals i greixos saludables són una tipologia d’aliments que hem d’incloure a la nostra alimentació diària per poder aconseguir i mantenir un òptim estat de salut.

Un altre dels pilars en els quals s’ha de basar una alimentació sana són les proteïnes, que poden ser tant d’origen animal (carn i peix, ous, llet i derivats) com a vegetal (cereals i llegums).

 

Proteïnes i carbohidrats: altres dos pilars bàsics

Les proteïnes són molt importants per al correcte desenvolupament i manteniment d’ossos, músculs, anticossos, etc. Però és important  entendre que no tots tenim la mateixa necessitat de proteïnes en referència a la quantitat, aquesta ha d’adequar-se a la condicions (sexe, edat, constitució física) i hàbits físics, com el nivell d’exercici físic, de cada persona.

Tampoc podem oblidar-nos dels carbohidrats, que són un dels principals tipus de nutrients. Existeixen dos grans tipus: simples i complexos, segons la seva estructura química. Els primers es troben en quantitats importants als vegetals, fruites, llet i derivats. El pa, cereals i llegums incorporen molts carbohidrats complexos, que a més són un bona font de fibra.

 

Sense oblidar-nos dels greixos de qualitat

Pel que fa als greixos, hem d’eliminar o almenys moderar el consum dels greixos trans o hidrogenats dels saturats, presents sobretot a la brioixeria industrial i els aliments precuinats.

No obstant això, els greixos monoinsaturats i els greixos poliinsaturadas (que inclou àcids grassos essencials com l’omega-3) han d’estar presents al nostre consum diari perquè són molt saludables. L’oli d’oliva, els ous i el peix blau són rics amb aquest tipus de greixos.

La veritat és que no existeix cap súper aliment o producte alimentari que ens garanteixi una alimentació perfectament equilibrada: és qüestió de varietat, sentit comú i combinar la bona alimentació amb uns altres hàbits sans com l’exercici físic.