Menjar típic català: 10 plats per gaudir de la gastronomia

Este post también está disponible en: Español (Spanish)

Catalunya és coneguda per la seva gastronomia i pel seu menjar típic català. Basada en la dieta mediterrània i els seus arrossos, cereals, hortalisses, peix, llegums i oli d’oliva, el menjar típic catalana destaca per la seva varietat, però també per la seva qualitat. I la seva qualitat, que és un dels atractius turístics de la regió, no es troba tan sols en els seus productes, que sempre busquen la frescor i la proximitat, sinó també al seu capital humà, amb xefs jugant a la champions  de la cuina com Carme Ruscalleda o els germans Roca.

Encara amb la presència de xefs de cuina moderna, el menjar típic català, el més tradicional, segueix sent la rei en la majoria de restaurants i cuines. Anem a veure alguns dels seus plats estrella.

10 plats de menjar típic català

1. Pa amb tomàquet

Què dir del mític pa amb tomàquet? És la pedra filosofal de la gastronomia catalana. La prova física que les coses senzilles de la vida (i sobretot: saber apreciar-les) són la clau de la felicitat.

Fer-ho és molt senzill, solament fa falta una bona llesca de pa (si pot ser pa de coca encara millor), i refregar un tomàquet per la molla del pa fins que quedi ben untat. Després se li afegeix un rajolí d’oli d’oliva, i una mica de sal al gust.

Ideal per menjar-ho així o acompanyar-ho amb una mica de bon embotit. Deliciós!

2. Caragols “a la *llauna”

Aquest plat típic de Lleida té fans però també detractors. Això sí, la majoria dels seus haters es limiten a rebutjar-ho per l’aspecte i la textura dels caragols, i gairebé mai s’han atrevit a assaborir-ho. Si algun dia s’atreveixen, potser, a l’any següent, els trobaríem a l’Aplec del Caragol de Lleida, la major festa gastronòmica de la regió dedicada íntegrament als caragols.

El nom del plat, “a la llauna”, ve donat per com es preparen i per la seva presentació al emplatar: servits en una “llauna”. Es tracta d’una recepta senzilla, però que presenta moltes variants segons cada zona: amb només sal i pebre, amb moltes herbes aromàtiques (farigola, romaní, orenga, sajolida, etc.), amb all i julivert, curulls de sofregit, amb cansalada … Però, gairebé sempre, acompanyats de allioli.

3. Truita a la catalana

Hi ha més tipus i varietats de truita dels quals es poden explicar. Francesa, espanyola, d’espàrrecs, de carbassó, de butifarra, de bacallà… fins i tot de sobrassada amb mel. Però, perquè una truita sigui a la catalana, l’ingredient clar seran les mongetes blanques, les mongetes (o assequis).

Hi ha dues bones combinacions amb les mongetes: la butifarra i el bacallà. De fet, són tan bona combinació que ja en si són dos plats de menjar típic catalana; butifarra amb seques, i l’empedrat, l’amanida amb mongetes i bacallà. Que ara veurem també.

Per a ambdues, és important cuinar bé prèviament tant les mongetes com el complement. I, per donar-li més sabor, es poden cuinar amb dents d’all i espècies (com a julivert). També es pot ofegar en una paella porro i ceba per aconseguir una truita espectacular.

4. Butifarra amb “mongetes”

No hi ha gens més català que la butifarra amb seques i *alioli. Un plat ben senzill, amb sol dos elements bàsics que, junts, creen una combinació eficaç i contundent.

Això sí, no n’hi ha prou amb passar-ho tot per la paella i ja. Als ingredients cal acaronar-los. Cal ajustar el foc a la temperatura de cocció adequada (a més d’un se li han desfet les mongetes per pujar massa el foc o s’ha menjat una butifarra massa crua o cremada) i, sobretot, s’ha de salpebrar molt generosament.

5. Escudella

La escudella o la sopa de galets és un dels plats més elaborats del menjar tradicional català. Encara així, no deixa de ser un plat d’arrels humils i molt tradicionals.

No és gens fàcil aconseguir que un brou tan carregat com la escudella resulti agradable al paladar, i diuen que solament s’aconsegueix amb molt amor… i moltes hores i esforç, clar.

Aquí et deixem un llistat a mode d’exemple (no és dels més extensos) dels ingredients que ha de portar una escudella:

• Pasta de galets (en forma de caragol gran)

• Cigrons

• Farina

• Carn picada (la pilota), amb pa ratllat (opcional)

• Pastanagues

• Api

• Porro

• Nap

• Xirivia

• Alls

• Ou

• Col

• Patates

• Os de pernil

• Butifarres blanques i negres

• Costella de vedella

• Pollastre

• Careta i peu de porc

6. Canelons amb “carn d’olla”

Que què podem fer amb tota la carn sobrant de la escudella? Doncs és clar, canelons!

La tradició de menjar-los per Sant Esteban, el 26 de desembre, ve precisament per solucionar aquesta logística. Com molts familiars havien de realitzar un trajecte de gairebé un dia, a peu o a carro, per reunir-se a la casa pairal tots junts. A la volta, doncs, era molt útil menjar les sobres del menjar de nadal, embolicada en forma de canelons de pasta, per poder-los menjar a manera d’entrepà durant el viatge de tornada.

 

7. Esqueixada de bacallà

Un dels plats entrants més rics i refrescants de la gastronomia catalana. El bacallà és un peix blanc, amb poc greix, i només ho han d’evitar aquells que han de vigilar amb la quantitat de sal en la seva dieta.

A més, és molt fàcil de preparar. Si comprem el bacallà ja esqueixat, es pot desalar el mateix dia, passant-ho per aigua un parell de vegades. Un menjar ideal per a l’estiu.

Al bacallà se li afegeix tomàquet tallat a trossets, pebrot també tallada i olives negres. No podem oblidar el rajolí d’oli. Boníssim!

8. Escalivada

L’escalivada és un altre plat català típic com a entrant temperat o com a acompanyant. Amb pa torrat (amb o sense tomàquet). “Escalivat” significa que el pebrot, l’albergínia i la ceba han estat rostits al caliu. Després es pela i es fan tires, i llest per menjar!

9. Calçots

Ser de la ceba, ser de l’enceba, significa ser molt català. Que per què? Doncs segurament perquè a Catalunya hi ha fins a concursos per veure qui es menja més calçots. I aquí està el campió

10. Crema catalana

Tots la coneixen, però, com es prepara?

Primer de tot, cal portar a punt d’ebullició la llet, amb canyella i pell de llimona. En un bol a part, es barregen rovells d’ou amb sucre i midó fins que quedi sense grumolls.

Tornem a bullir la llet, i anem afegint la pasta de les gemmes a poc a poc, a foc lent. Cal barrejar-ho constantment amb una cullera de fusta per evitar que es pegui, i deixar-ho coure mig minut. Una vegada coixa espessor, cal passar-ho per un colador, per treure els últims grumolls i la canyella i la llimona.

Finalment, una vegada servit en un terrines, cal afegir una capa de sucre i cremar-ho amb un cremador.

Més receptes i restaurants (a la Cerdanya!)

Si el que vols és sorprendre als teus comensals amb els plats típics del menjar català, però una mica menys coneguts, trobaràs dues idees molt recomanables en la gastronomia local de la Cerdanya. Llegeix aquest altre post i aprendràs a preparar una senzilla i deliciosa coca de recapte de sardines i un espectacular trinxat de la Cerdanya.

I per gaudir d’aquest tipus de menjar típic catalana en restaurant, no t’ho pensis i vés al Restaurant Arç del Cerdanya Ecoresort. Amb productes naturals i de qualitat, en el restaurant Arç trobaràs plats per a tots els gustos i per a tota la família. Consulta el vídeo: “Cuina de Proximitat – Molí de Ger” per saber com es treballa al Cerdanya Ecoresort.