Este post también está disponible en: Español (Spanish)
Com en l’alimentació, podem buscar la sostenibilitat en les construccions. L’objectiu no és només aconseguir que la construcció sigui sostenible a través dels materials utilitzats, sinó també promovent a la zona la disminució de l’impacte ambiental que suposa qualsevol edificació, perquè es repliqui en les futures construccions o rehabilitacions d’edificis. A continuació, t’expliquem més sobre aquest concepte i t’ensenyarem alguns exemples de la zona dels Pirineus.
Com en l’alimentació, podem buscar la sostenibilitat en les construccions. L’objectiu no és només aconseguir que la construcció sigui sostenible a través dels materials utilitzats, sinó també promovent a la zona la disminució de l’impacte ambiental que suposa qualsevol edificació, perquè es repliqui en les futures construccions o rehabilitacions d’edificis. A continuació, t’expliquem més sobre aquest concepte i t’ensenyarem alguns exemples de la zona dels Pirineus.
Què és la construcció sostenible
Com en tots els aspectes de la vida en els quals l’ésser humà és susceptible de deixar empremta, els edificis, els habitatges, poden també ser sostenibles. Això s’aconsegueix amb una edificació respectuosa amb el medi ambient. Per a això, és necessari triar materials naturals i de proximitat, que estiguin a l’entorn del lloc en el qual es construeixi l’habitatge.
La idea fonamental és optimitzar els recursos naturals disponibles a l’entorn de l’habitatge o edifici per a reduir al màxim l’impacte que l’obra tindrà en el paisatge i l’ambient. En els temps que corren, aquest tipus de construccions posen el seu granet de sorra en la conservació ambiental, sense escatimar en confort i qualitat.
Sabies que l’arquitectura tradicional sempre ha estat bioclimàtica i sostenible? Per exemple, els àrabs, els romans o els indis amazònics ja havien adaptat les seves construccions a les necessitats que havien de cobrir els edificis, als materials de l’entorn i al clima. S’esforçaven per aconseguir el millor disseny dels edificis, l’orientació ideal, l’adaptació al terreny i l’ús de materials locals, ja que el seu transport des d’altres llocs podria ser un problema de mobilitat. L’Alhambra de Granada o les torres de vent de Kashán, a Iran, són exemples d’edificis monumentals que a més compleixen les característiques descrites.
Característiques de la construcció sostenible
- Estalviar energia i recursos: Els edificis sostenibles es caracteritzen per consumir molt poca energia. De fet, es coneix com a habitatge passiu —Estàndard Passivhaus, creat a Alemanya, i que és un tipus de construcció sostenible— als edificis que requereixen poca energia per a funcionar gràcies a l’ús intel·ligent dels espais. Per a això, les construccions sostenibles posen l’accent a cuidar detalls com la façana o la coberta dels edificis, per a procurar la climatització dels interiors sense necessitat d’usar fonts de fred o calor addicionals. Aprofitament de les aigües fluvials, de la llum natural, etc. A més, s’usen les energies renovables com la fotovoltaica, la biomassa i la geotèrmia, entre altres.
- Abaratir els costos: A pesar que, ara com ara, el cost d’aquest model de construcció és una mica més elevat que el considerat tradicional i més implantat, es compensa amb el retorn de la inversió a mig termini —uns 12 anys de mitjana— per l’estalvi energètic que implica.
- Materials sostenibles de baix impacte: Els materials utilitzats en la construcció sostenible són de baix impacte ambiental. Poden ser així catalogats perquè compleixen aquesta característica tant en la seva fabricació com en el seu reciclatge al final de la seva vida útil.
- Tendència a l’alça: Les polítiques de sostenibilitat —recolzades amb iniciatives com les normatives europees que afavoreixen la construcció i rehabilitació d’edificis amb paràmetres sostenibles— han fet possible que es converteixi en una tendència. Per exemple, en moltes ciutats europees s’ha començat a posar de moda les cobertes verdes. Aquest sistema afavoreix l’aïllament tèrmic que redueix el consum d’energia per aclimatar els edificis.
Exemples de construccions sostenibles als Pirineus
Al llarg de la cadena muntanyenca que separa el sud de França del Nord d’Espanya, trobem diferents exemples d’arquitectura sostenible. A la muntanya de Bonabé (al Parc Natural de l’Alt Pirineu), per exemple, l’arquitecte Josep Bunyesc ha construït una cabana considerada «ultrasostenible». És un refugi per a pastors al qual només s’hi pot accedir a l’estiu —per l’impracticable del terreny durant l’hivern— i que s’ha batejat com la cabana del pastor de Salu. Per a la seva construcció s’han utilitzat materials de la zona, com el calaix de pedres que conformen la base de la cabana i la fusta que formen les fustes.
Al Pirineu lleidatà trobem una altra construcció signada per Bunyesc —tot un referent de la construcció sostenible a Espanya—. Es tracta del refugi de Ventosa, un edifici amb parets translúcides que aprofita tota la llum que rep en el seu privilegiat emplaçament. Aquesta i altres estratègies arquitectòniques han aconseguit mantenir una temperatura de més de 20 graus a l’interior quan l’exterior està cobert de neu.
Al Cerdanya EcoResort també estem molt compromesos amb la sostenibilitat, per això, hem condicionat les instal·lacions amb energies renovables, per a usar tot el potencial de la naturalesa que ens envolta en la generació de llum i calor. Coneixes altres exemples de construcció sostenible?
Deixa un comentari