Este post también está disponible en: Español (Spanish)
Avui parlarem d’un tema meravellós: l’slow life o moviment lent, una manera de veure i de viure la vida que, segons qui la practiquen, és l’autèntica fórmula de la felicitat. Et sona bé? Nosaltres creiem que sí així que, avança, segueix llegint aquest article però ja saps: a poc a poc…
Els antecedents de l’slow life: l’slow food
Per trobar els antecedents de l’slow life hem de remuntar-nos als anys 80 del segle passat en un país veí al nostre: Itàlia. Al 1986 un grup d’amants de la gastronomia liderats per Carlo Petrini es van posar a peu de guerra davant l’aparició del primer restaurant de menjar ràpid o fast food en ple cor de la capital italiana. Aquests indignats amants de la pasta i la salsa de tomàquet casolana feta a foc lent van plantar el germen de la inconformidad per l’estil de vida “fast” que estava arrasant a tot el món i que, segons ells, estava alterant greument la vida pausada, senzilla i saludable dels europeus, un estil de vida basada en l’agricultura ecològica, el respecte per la biodiversitat, l’aposta pel turisme responsable, l’elecció de la gastronomia de proximitat, etc.
La solució que els italians van plantejar davant el desenfrenament per el “fast” va ser un moviment batejat com slow food o menjar lent, un corrent de pensament vital que pretenia lluitar contra el menjar ràpid, però també contra una manera de viure accelerada i destructiva.
La filosofia de vida de l’slow food i la seva preocupació pels nombrosos mals físics i emocionals que estava ocasionant l’estil de vida ràpid i competitiu del segle XX no va fer més que incrementar-se amb el canvi de segle i, per descomptat, amb la irrupció i popularització d’aquesta tecnologia que aposta per la immediatesa i que no podem negar que ha alterat la nostra forma de veure la vida: Internet i les xarxes socials que recorren rapidament aquesta autopista de la informació.
Als milions de dades que van començar a creuar-se i multiplicar-se es va unir, com no, la profunda crisi econòmica mundial que ara comencem a sortir, una crisi que va ensorrar qualsevol instint de lentitud i que exigia de tots i cadascun de nosaltres una ràpida reinvenció professional i una lluita a mort per augmentar la nostra productivitat a costa de l’únic bé que tots tenim: el nostre temps.
La societat havia caigut profundament a les xarxes de la velocitat, la immediatesa, el consum d’usar i tirar… Tots nosaltres havíem caigut en un ritme de vida accelerat del que calia sortir. La resposta?: el moviment slow life.
Què és exactament l’slow life?
Malgrat estar més de moda que mai, algunes persones encara no saben molt bé què és l’slow life i en què consisteix exactament. Ho intentarem aclarir.
El terme slow life va ser encunyat en el 2008 pel periodista i escriptor Carl Honoré al seu bestseller internacional In Praise of Slowness – Elogio de la Lentitud en castellà-.
En la seva obra Honoré es planteja i planteja al lector certes preguntes clau que normalment ens fem tots quan s’acaben aquestes vacances perfectes que estem gaudint en un bon resort, aquest meravellós cap de setmana en família o aquesta estupenda escapada a la recerca de bona taula i millor companyia: per què correm tant? On volem arribar tan ràpidament? Què és el que ens estem perdent per culpa de la velocitat de les nostres vides? Quins danys físics i mentals ens estem causant a nosaltres mateixos per culpa del rellotge?
Honoré també planteja al lector altres qüestions vitals que han passat a formar part de la nostra realitat quotidiana: l’amor per la velocitat extrema en tots i cadascun dels afers de la nostra vida, en l’àmbit laboral per descomptat, però també en el camp de l’amistat, la família, el transport, les vacances, el temps lliure… El rellotge s’ha convertit en el tirà de la nostra societat tecnològicament connectada minut a minut, un rellotge que no només ens ha convertit en addictes a l’immediat, sinó en éssers incapaços de desconnectar, relaxar-nos i gaudir del ben més valuós de les nostres vides: el temps.
Slow life… per tota la família
Tant Carl Honoré com els múltiples adeptes al moviment slow life insisteixen que el problema de la velocitat vital està afectant a tots i cadascun dels membres de la família. Adults, ancians i nens es veuen immersos en aquesta ruta a cap lloc, una carrera ràpida que si és nociva per als majors, encara ho és més per als petits de la casa.
Segons l’slow life, cal que desaccelerem el nostre ritme de vida i la dels nostres fills, nebots i néts. Hem de pensar, per exemple, en per què és tan important que els nens sobrecarreguin la seva agenda d’activitats extraescolars o dedicar un cap de setmana o unes vacances a, simplement, abraçar als arbres o practicar exercicis de relaxació en plena natura.
Consells per començar a practicar l’slow life
Tant Carl com altres autors i defensors del moviment lent insisteixen a assenyalar que l’slow life és una manera d’entendre la nostra realitat; un corrent ideològic i pràctic que consisteix a ralentir o desaccelerar el ràpid ritme de vida al qual gairebé tots estem immersos ara com ara.
Quines pautes o consells concrets podem seguir per unir-nos a aquest moviment lent?:
- Apostar per la producció gastronòmica local i de proximitat.
- Tornar a gaudir de l’encant de la natura envoltats dels nostres sers estimats.
- Entendre que el nostre pas pel món és momentani, però que la petjada que deixa el nostre comportament incívic en la flora i la fauna pot ser eterna.
- Ensenyar als nostres fills a gaudir de les petites meravelles de la vida: l’aigua , la neu, el camp, el temps de joc, la companyia de nostres volgudes mascotes…
Se t’acudeixen més consells per començar a practicar l’slow life? Comparteix-los amb la resta de lectors del nostre blog!
Deixa un comentari