Podríem dir que l’enemic número u del turisme sostenible és el sobreturism. Podem il·lustrar-ho fàcilment pensant en la platja de Benidorm en ple mes d’agost. Segur que és una imatge que tots tenim a la retina. I és que si parlem de sobreturisme, els exemples es multipliquen al voltant de tot el planeta. Els turistes omplint la plaça de Sant Marcos a Venècia, o les Rambles de Barcelona són clars exemples.
La massificació turística no és recomanable per cap ecosistema, ja sigui urbà o rural; ni molt menys natural —fer llargues cues d’espera per a coronar l’Everest és, en realitat, una pràctica molt perillosa—. En aquest article volem abordar el tema de la massificació turística però des del costat positiu. Què podem fer per a evitar-ho? Existeixen moltes iniciatives contra el sobreturisme, exemples de ciutats que han utilitzat mesures per a gestionar millor als seus visitants i evitar les grans concentracions de gent. Alguna cosa, d’altra banda, molt més que necessari en aquests temps que corren.
Què és el sobreturisme: exemples de massificacions
El sobreturisme no és més que la massificació de turistes en certes zones turístiques que pateixen els estralls de rebre grans quantitats de persones de manera continuada. Aquestes massificacions afecten el teixit social, econòmic i natural de moltes regions o comarques. Podem trobar, parlant de sobreturisme, exemples esgarrifosos que il·lustren fins a on pot arribar a ser nociu el turisme de masses:
- A Tanzània, les operadores turístiques van arribar a cremar al voltant de 180 cases de masáis perquè destorbaven els safaris que organitzaven a la zona. Més de 6.000 persones es van quedar sense llar.
- La platja de Kuta a Bali, va passar de ser la més fotografiada del país a protagonitzar una emergència sanitària per la quantitat d’escombraries que havia arribat a les seves aigües i fina sorra daurada.
- A l’Índia , milers d’indígenes han estat il·legalment desplaçats de les zones a les quals vivien —prop de reserves de tigres— per millorar l’experiència a les visites dels turistes.
Sobreturisme: exemples d’iniciatives per a combatre-ho
Existeixen moltes ciutats amenaçades pel sobreturisme. Alguns exemples són Barcelona, Venècia, Berlín, Amsterdam o Bruixes. Precisament aquestes ciutats han agafat el toro per les banyes i s’han dedicat a posar en pràctica polítiques destinades a gestionar millor l’afluència de visitants. Són només alguns exemples de bones pràctiques:
- Venècia. Aquesta mítica ciutat italiana ha perdut des de 1950 100.000 habitants, que han fugit a ciutats limítrofes que no estan tan massificades. Venècia rep a l’any 20 milions de turistes. Per a desincentivar l’afluència, les autoritats venecianes han habilitat controls d’accés al centre de la ciutat quan està ple. D’altra banda, els famosos vaporetto que recorren els canals donen prioritat als residents.
- Barcelona. L’ajuntament de la ciutat comtal ha prohibit la construcció d’hotels nous al centre. A més, ha posat el focus sobre els pisos turístics no regulats, de manera que ha sancionat i tancat molts d’aquests allotjaments irregulars.
- Amsterdam. És una altra de les ciutats que ha centrat els seus esforços als pisos de lloguer. L’ajuntament ha limitat el temps d’estada i ha prohibit construir nous hotels —aquesta mesura està vigent des de 2005—. D’altra banda, també ha limitat la quantitat de turistes que poden anar acompanyat d’un sol guia turístic—20 a diferència dels 60 que estaven permesos amb anterioritat— amb la intenció d’evitar aglomeracions.
- Berlín. La capital alemanya ha patit les conseqüències del sobreturisme especialment en el popular barri de Kreuzberg. En aquest barri, precisament, està prohibit arrossegar les maletes pel carrer. L’objectiu és evitar que el soroll molesti als veïns. Però a més, s’ha limitat el nombre de lloguers de pisos privats. Aquells propietaris que infringeixin les limitacions podrien afrontar fortes sancions econòmiques.
- Bruixes. És una de les ciutats pioneres a implantar mesures de turisme sostenible. Per exemple, està prohibit fer festes al carrer; els autobusos turístics no tenen permís per a accedir al centre de la ciutat; els patinets i taxis turístics també pateixen restriccions al centre de Bruixes. D’aquesta manera, els seus 100.000 habitants no se senten tan incòmodes davant els 8 milions de visitants que arriben a la ciutat cada any.
- Roma. La ciutat eterna també ha decidit apostar per mesures concretes per regular el turisme. A més de prohibir l’ús de maletes amb rodes en zones determinades, no es poden consumir begudes alcohòliques al carrer a partir de les 10 de la nit. Tampoc es poden servir als bars des de les 2.00h i fins a les 7.00h.
Què podem fer com a viatgers?
Davant els estralls del sobreturisme, els viatgers han de ser més que mai responsables. Per començar, hauríem d’evitar anar a aquests llocs que sabem que estan massificats. Hem de ser conscients que formem part del problema. L’afany per viatjar i col·leccionar fotos per al nostre Instagram a provocat que no reflexionem sobre les conseqüències dels nostres actes.
Hem de ser conscients del que provoquem amb les nostres accions quotidianes també. Per a això, res com calcular la petjada de carboni. Realment ens adonarem que podem aconseguir el que necessitem en el nostre entorn, sense necessitat de comprar préssecs conreats a milers de quilòmetres de distància. La petjada ecològica del menjar és un factor important a tenir en compte.
Si en la nostra vida quotidiana parem esment i som conscients que podem millorar simples rutines i hàbits per a ser més sostenibles, hem de fer el mateix exercici quan viatgem. Sostenibilitat i turisme és un binomi possible si tots ens fem responsables.
Deixa un comentari