Este post también está disponible en: Español (Spanish)
El tema d’aquest article és potser una de les tendències estrella quant a alimentació es refereix. S’han escrit milers d’articles i opinions sobre els superaliments. En general, ingredients portats de llocs remots que prometen unes qualitats nutritives excepcionals.
En aquest article tractarem què s’entén per superaliment des del punt de vista de l’alimentació sana i sostenible. Dels seus encerts i els seus aspectes més qüestionables; perquè, al cap i a la fi, resulta raonable consumir baies de Goji —originàries de l’Himàlaia— als Pirineus, per exemple?
Superaliments: l’etiqueta que ven
En les ones d’aquesta immensa mar que és internet trobaràs milers de referències sobre els superaliments. Una etiqueta grandiloqüent per a definir a aquelles fruites, verdures, begudes, cereals o fruita seca que prometen ser excel·lents per a la salut per les seves propietats nutricionals. Més enllà d’això, es promocionen com els artífexs de curar i prevenir malalties.
Alguns dels superaliments més famosos són les esmentades baies de Goji, la xia, l’oli de coco, l’espelta, el kale, el te de maca o la quinoa. Gairebé tots tenen en comú una procedència més aviat exòtica; no obstant això, acaparen les prestatgeries dels supermercats. Ens preguntem si resulta sostenible el consum d’aquests aliments en llocs no productors, i si els seus beneficis per a la salut són tan impactants.
Molts nutricionistes coincideixen a assenyalar que aquest tipus d’aliments tenen un valor nutritiu molt interessant i poden afegir-se a una dieta sana i variada. No obstant això, per si sols no són la resposta per a tractar malalties. Cap aliment és miraculós; més aviat aquesta sol ser una idea associada al màrqueting. De nou, la indústria alimentària pren les regnes i ens convenç que necessitem uns aliments que no tenen res a envejar a una altra mena de «superaliments» locals.
Per exemple, les ametlles i les nous no tenen res a envejar a la xia. Són aliments similars, rics en greixos saludables. Està comprovat que la mateixa quantitat de xia conté el doble de greixos poliinsaturats que la mateixa quantitat d’ametlles. Però convé portar les llavors de xia produïdes a milers de quilòmetres de distància, o per contra resulta més sostenible cobrir la diferència amb un grapat extra de les ametlles que es produeixen en la zona en la qual vius? Per no parlar de l’oli d’oliva o els peixos blaus.
L’alimentació natural i sostenible vs. Superaliments
Probablement, la gran majoria dels denominats superaliments tenen característiques nutricionals més que notables. Però de debò són la resposta als problemes de salut? O, formulat d’una altra forma, són els superaliments per si sols capaços de solucionar problemes de salut?
Molts especialistes en nutrició rebutgen que ho siguin. Per contra, coincideixen que la base d’una bona salut és una alimentació el més variada possible, que inclogui cereals integrals, verdures, llegums, fruita seca, peix i aliments amb greixos poliinsaturats o monoinsaturats, com l’oli d’oliva. Per tant, caldria moderar o, millor encara, descartar, les carns vermelles, les begudes ensucrades i els aliments superprocesats que inclouen greixos saturats.
Per tant, abans de llançar-te per un superaliment, convé pensar si el seu consum és sostenible i està en la línia de la teva filosofia de vida. Aprèn a valorar els fruits de la terra en la qual vius, reprèn l’alimentació de temporada i de proximitat; finalment, la qual cosa és saludable per a l’ecosistema i medi ambient, ho és també per a tu, perquè tots formem part d’ell.
Deja un comentario