Este post también está disponible en: Español (Spanish)
L’anomenat turisme social està més de moda que mai i sembla que tothom ho defensa als seus blogs, xarxes socials, etc. Però… sabem realment el que és? Entenem què és el turisme social i totes les seves implicacions? Potser sí, potser no així que, per si de cas, nosaltres hem decidit aclarir-ho amb tot luxe de detalls.
Definició clàssica de turisme social
El primer que hem d’aclarir és què significa el terme turisme social. Per a això acudim a dues fonts: la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 i l’ONG d’obligada referència, la OITS – Organització Internacional del Turisme Social-.
La Declaració Universal dels Drets Humans publicada a mitjan segle XX apunta al seu article 24: (copiem literalment):
“Tota persona té dret al descans, al gaudi del temps lliure, a una limitació raonable de la durada del treball i a vacances periòdiques pagades”
Per la seva banda, la OITS indica clarament en les seves publicacions oficials offline i online que: el turisme social és un dret fonamental i intrínsec a l’ésser humà sigui quina sigui la seva nacionalitat, edat, sexe i capacitat adquisitiva, un “turisme per a tots solidari i sostenible”.
Turisme social és el mateix que turisme solidari?
Si atenem a les indicacions tant de la OITS com de la Comissió Europea o de la OM (Organització Mundial del Turisme) sí podem entendre el turisme social com un turisme solidari ja que:
- És un dret de l’ésser humà que, com a tal, ha de ser garantit pels governs de cada país facilitant la implantació de programes turístics inclusius, programes que permetin a les persones sense recursos econòmics o amb dificultats físiques i sensorials accedir a una oferta turística saludable i de qualitat.
- Busca millorar la qualitat de vida de les persones menys afavorides, d’aquests col·lectius que per les seves dificultats físiques o econòmiques no poden accedir a un altre tipus d’ofertes d’oci i temps lliure.
- És, a més, un turisme solidari per als operadors turístics – agències de viatges, hotels, cases rurals, resorts vacacionals, restaurants, etc.- ja que aporta grups de clients a les seves instal·lacions durant les temporades baixes quant al turisme tradicional. És a dir: el turisme social serveix per reactivar un sector- el del turisme- que és el principal motor de l’economia de molts països inclòs el nostre.
El turisme social és una utopia?
Llegint tot l’anterior i comparant-ho amb les notícies que rebem cada dia tant d’Espanya com de la resta del món, potser pensis que el turisme social, solidari i inclusiu és una utopia. Potser sí ja que, com tots sabem, els drets humans bàsics – habitatge digne, sou, vacances pagades…- no sempre es garanteixen. Moltes persones tant del nostre país com de la resta del món tenen dificultats per arribar a finals de mes per tant pensar a dedicar part del seu escàs pressupost a gaudir d’uns dies d’oci en família és, senzillament, una utopia.
Però intentem veure l’ampolla mig plena i a fixar-nos en les diferents iniciatives públiques i privades que intenten acostar el turisme i l’oci als col·lectius menys afavorits de la nostra societat. Pensem en el millor exemple de turisme social i turisme sostenible que tenim a Espanya: l’àmplia oferta de viatges, activitats i vacances per a persones majors que ofereix l’IMSERSO .
Com has vist, el tema del turisme social o saludable té moltes implicacions socials, morals, econòmiques… Per això ens agradaria llegir la teva opinió: creus que actualment és una utopia? Quin és el futur real del turisme social i solidari? Escriu un comentari!
Deixa un comentari