La Setmana Santa a Catalunya, tradició i celebració

Este post también está disponible en: Español (Spanish)

Ja ha arribat la primavera i amb ella la Setmana Santa. Aquesta celebració de tradició cristiana transcorre del Diumenge de Rams al Dilluns de Pasqua. Amb els anys, per a molts ha anat perdent el component religiós i ha passat a convertir-se en un període festiu més que aprofitar per a alguna escapadeta, però encara podem trobar moltes tradicions lligades al seu passat sacre. Vols saber més? Continua llegint!

Per a molts, la Setmana Santa és un agradable període de descans vacacional, però la importància religiosa d’aquesta festa segueix molt vigent avui dia. La Setmana Santa, igual que el Carnestoltes i la Quaresma, és una celebració mòbil, determinada pel calendari lunar. El seu començament el marca el Diumenge de Rams, dia que es commemora l’arribada de Jesús a Jerusalem després de vagar quaranta dies pel desert lluitant contra les temptacions del dimoni, i dura set dies, acabant el Dilluns de Pasqua.

A La Setmana Santa a Catalunya, tradició i celebració et comptem una mica més sobre alguns dels costums més pintorescos associats a aquestes dates.

La passió

Els pobles de Catalunya tenen molt a oferir a més de la seva bellesa i entorns naturals. Una part important de la celebració de la Setmana Santa són els muntatges teatrals que representen la Passió i que se celebren en diversos municipis catalans. En ells s’escenifica l’arrest, sofriment i crucifixió de Jesús. Alguns dels més espectaculars són:

• La passió d’Esparreguera. Aquesta imponent representació compta amb més de 300 actors i té una durada de cinc hores. Un espectacle apte per a tota la família, grans i petits, amb orquestra i cor en directe.
• La passió d’Olesa de Montserrat. Representada en el Nou Teatre de la Passió, la primera referència escrita que es té a aquest muntatge és de l’any 1538. Un llarg recorregut històric que subratlla encara més la seva monumentalitat.
• La passió d’Ulldecona. Declarada d’interès turístic nacional, és la més gran del seu tipus en les Terres de l’Ebre. També ha rebut altres reconeixements, com el de patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.

La mona de Pasqua, dolça tradició

Un clàssic de la Setmana Santa a Catalunya és la de la mona de Pasqua, un costum que ha arrelat més enllà de la seva significació religiosa fins a convertir-se en un dels punts forts de la Setmana Santa, especialment per als més petits. És present també en altres regions del país, com el País Valencià, les Balears i Múrcia. La tradició dicta que el padrí, o l’avi, regala aquest dolç al fillol o fillola el Diumenge de Pasqua. A l’origen, la mona consistia en un tortell de massa dolça, similar a un brioix, adornada i enriquida amb un o més ous durs. És tradicional decorar-la amb alegres plomes d’oca tenyides de colors i petits pollets fets de feltre i altres materials. A més, solen incloure algun deliciós element ornamental de xocolata, sent alguns dels favorits el clàssic ou de pasqua, les gallines i els conills. Amb el pas dels anys, les receptes s’han anat modificant i diversificant i, avui dia, les més populars solen ser les de xocolata. La predilecció per aquest costum és tal, que cada any múltiples pastissers s’embarquen en la creació d’autèntiques obres d’art fetes exclusivament amb aquest ingredient. Un espectacle tant per al gust com la vista.

Palmes i palmons

Encara que no és un costum exclusiu de Catalunya, també té molt arrelament en aquesta regió. Amb les palmes i palmons es recorda el moment en què Jesús, en entrar a Jerusalem, va ser rebut amb xerinola i aclamat com Messies entre palmes i rams d’olivera, ja que aquests eren dos dels arbres autòctons de la zona. La tradició dicta que les palmes han de ser beneïdes i utilitzades per a elaborar la cendra per al Dimecres de Cendra del següent any.

La dansa de la mort de Verges

Aquesta impressionant dansa macabra se celebra el Dijous Sant i forma part de les processons tradicionals d’aquest dia. Avui dia és única en el seu gènere, però en l’època medieval aquestes danses podien trobar-se al llarg d’Europa Occidental. Consisteix en el següent: deu persones, cinc d’elles vestides d’esquelets i les altres abillades amb túniques negres, recorren els carrers de la localitat executant una coreografia senzilla, al so d’una timbala. Aquesta antiga tradició va veure la seva fama revivada a partir que el cantautor Lluís Llach, oriünd del lloc, s’encarregués de la seva adreça l’any 2009.

Bunyols de Quaresma

Els bunyols de Quaresma són dolces elaborats a partir d’una base de farina que es fregeix en oli i després s’ensucra. També són denominats bunyols de vent, perquè tenen una massa especialment esponjosa, com si estiguessin buits per dins.

Se solen menjar per Quaresma i Setmana Santa. Abans, es trobaven en les pastisseries el dimecres i el divendres d’aquest període, però avui podem trobar-los cada dia. Així i tot, com són d’elaboració molt senzilla, sempre han estat dolces sobretot casolans.

Les Caramelles

Són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella, del nord de la Nova i d’Andorra, que es canten per Pasqua per a celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, a pesar que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o ‘caramellaires’ són grups de nens o d’adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Gloria al capvespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S’acompanyen d’instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava, amb els quals feien un menjar col·lectiu, el mateix dia, a la tarda.

Com veus, la Setmana Santa és un període de molta riquesa cultural. Anima’t a aprofitar aquests dies per a explorar la diversitat d’aquest territori. Queda molt per descobrir!